Silvia Oller

Sílvia, alguns hem tingut el privilegi d’acompanyar-te durant dècades. D’altres, només uns anys. Però tots coincidim en una cosa: que t’estimem. Però no t’estimem perquè sí: t’estimem perquè et fas estimar.

Et fas estimar perquè tens una presència especial. Tens aquesta serenor combinada amb un esperit de lluita que farien un còctel perfecte per a aquells vermuts que tots t’imaginem gaudint allà on vulguis, quan vulguis i amb qui vulguis. Que esperem, per cert, que de vegades siguem nosaltres.

Et segueixes fent estimar per la teva sinceritat i les complicitats que generes i, alhora, per la teva ironia fina i sentit de l’humor irreverent. És que no tens pèls a la llengua, Sílvia! I no serà per falta de gates.

De vegades, aixeques el cap del teclat per buscar amb la mirada a la companya a qui has de comentar o demanar alguna cosa. El més curiós és que, molt sovint, quan la companya troba la teva mirada, fins i tot sabent que segurament li demanaràs alguna cosa de feina, se li dibuixa espontàniament un somriure que es contagia entre ella i tu. Sembla cosa de màgia. Potser sí que és veritat que ets una bruixa.

Segurament, totes les presents tenim alguna complicitat especial amb tu, que és particular de cadascú. No cal enumerar-les, tu i cadascú les coneixeu i és d’aquest microunivers que ens quedem orfes. Però alhora el teu optimisme és tan contagiós que també estem felices perquè sabem que sabràs gaudir del teu temps que, ara sí, és tot teu, i el gaudim amb tu per anticipat.

Sílvia: t’estimem, et desitgem la millor jubilació possible i esperem amb il•lusió el nou significat que tindrà el teu missatge, quan el rebem, que dirà: “hola de nou!”.